FILS SUBTILS QUE TEIXEIXEN LA MÀGIA DE LA VIDA

Sovint s’ha comparat el decurs de l’existència a la creació d’un tapís: la part del davant presenta un ordre i unes formes delimitades mentre que la del darrere és desordenada i un garbuix de fils. Aquets imatge em serveix per parlar dels fils que trenen la vida de cadascú i li aporten, malgrat  el desordre i el garbuix, ordre, comprensió i coherència.

Robert Johnson, un dels deixebles  de C.G. Jung que més ha contribuït a difondre la seva obra i la seva psicologia, utilitza l’expressió ‘fils tènues’ (slender threads) per referir-se a aquells fils conductors que, com l’ànima d’un collaret,  van enllaçant esdeveniments atzarosos que comparteixen un denominador comú, una complementarietat, un sentit inherent moltes vegades ocult sota les aparences.

Aquests fils conductors són invisibles i no es poden ni controlar ni dirigir per part de la personalitat, per això és més fàcil ignorar-los i menystenir-los. Però si ens endinsem en la fondària d’una vida humana , o en la de la Història humana, descobrim connexions sorprenents, lligams del tot inesperats, girs simbòlicament anunciats, unit tot plegat per un desig, un origen, una direcció…

Sense que intervingui la voluntat o la lògica, es torna als mateixos llocs (amb rols diferents potser), s’ensopega amb les mateixes persones (persones no habituals), es retroben espais similars, s’obren i es tanquen etapes en el mateix punt. La vida no és una línia recta sinó circular – i, de sobte, el cercle pot esdevenir una espiral.

Aquests fils són fets de materials diferents, tant interns (dons, anhels, qualitats i defectes)  com externs, aprofitant elements dels regnes terrenals (pedres, arbres, animals de tot tipus…)  i espirituals (àngels, guies, mestres…). Els contes de fades, mites i llegendes en van plens, són relats amanits amb  éssers i objectes màgics dels que tot depèn: un espiadimonis, un nan, un abracadabra,  un llum… símbols de les petites coses que poden o podrien canviar la dinámica o la vivència dels fets si hom s’adona o s’adonés de la seva presència.

Són aquests fils subtils els que teixeixen la trama de la vocació. Quantes vegades l’atzar intervé amb senyals, pistes, indicis, somnis… i també símptomes. Famós atzar, que rep noms diversos: casualitat, caos, destí, providència…. No sempre es detecten de seguida: de vegades, fins que no s’encadenen els fets i s’adopta més perspectiva, no es percep el seu lligam. De vegades, no es tan adequada la pregunta del perquè passen les coses sinó la del per a què passen. No és l’origen sinó la finalitat la que dóna raó d’existir. De vegades, doncs, la resposta rau en el futur – i, mirant enrere, els fils es fan visibles i evidents.

Parar esment a aquests fils subtils (i a voltes prou contundents) mena o confirma la vocació i permet ancorar-la i desenvolupar-la a un ritme ecològic.

http://www.in-vocatio.com

 

Anuncis